L’olor de Cap d’Any

Indefectiblement, cada any quan arriba el 31 de desembre, m’envaeix una inquietud estranya, una inquietud que ja no m’inquieta perquè sé que és inevitable i que se n’anirà de puntetes tan bon punt se sentin els primers compassos del Danubi Blau.[@more@]

Digueu-me tòpic, però cada 31 de desembre m’assec una estoneta a la tassa del wàter (poc poètic però pràctic), i faig un balanç del que ha anat millor i pitjor, m’enfilo amb propòsits i projectes (perfeccionar l’anglès, donar impuls a aquella novel·la que batega frisosa per ser continuada), descarto els que vaig proposar-me l’any passat i que han resultat inviables… i no surto d’allà fins que algú no pica a la porta amb un desesperat “sortiràs d’una vegada o he de cridar els bombers?”

I llavors sí, ja estic preparat, receptiu, expectant per l’arribada del nou any. Un nou any que ha de començar, com sempre, entre brindades i desitjos de felicitat, trucades telefòniques i pluges d’sms, rialles una mica exagerades i petons a amics i parents, i més cava i més festa fins que arriba l’hora d’anar cap a casa… I just en aquell moment, es produeix aquell petit miracle que volia compartir amb vosaltres:La primera alenada d’aire del carrer fa una olor diferent a les de la resta de l’any. Ens hi hem de fixar molt, però val la pena.

És com si la ciutat, la lluna, el vent, també sabessin que cal renovar alguna cosa, i l’aire que ens arriba als narius és més pur, fa olor de cosa nova, d’estrena; els carrers han deixat enrera el passat i s’obren generosos al futur que acaba de començar… I els nostres pulmons s’omplen d’aquest futur i, per un brevíssim instant, tot és possible.Feliç 2007!P.D.: Aquí teniu una mica de vídeo i musiqueta que ha estat possible gràcies a la inestimable col·laboració tècnica i logística de la nur. 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 comentaris a l'entrada: L’olor de Cap d’Any

  1. Company! Ets car de veure. Malgrat tot, que tinguis un gran 2007.
    Ens llegim.

    Long Live and Prosper.

  2. Alepsi diu:

    Ostres Spock!!!

    Feia segles que no actualitzaves!!! Què fantàstic tornar-te a llegir!!!!

    Doncs jo no me n’he adonat d’això de la olor… deu ser que l’alcohol tot ho tapa…. xDDDDD

  3. Jo Mateixa diu:

    Ostres…jo la olor que sentia la nit de cap d’any era la de les clavagueres….ha de ploure d’una vegadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, jajajajajajaja.

    Spock, ja t’ho he dit ja, escrius poquet però quant ho fas, ho fas de collons 🙂

    Una abraçada ben gran i Bon any per tú també!!!!!!!!

  4. Jo Mateixa diu:

    Ostres…jo la olor que sentia la nit de cap d’any era la de les clavagueres….ha de ploure d’una vegadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, jajajajajajaja.

    Spock, ja t’ho he dit ja, escrius poquet però quant ho fas, ho fas de collons 🙂

    Una abraçada ben gran i Bon any per tú també!!!!!!!!

  5. nur diu:

    A la casa on vaig anar, per sort, no es fumava. Però hi havia una concentració de fumadors a la cuina que feia por de veure: allò era més dens que la boira de Londres. Jo que, a més, estava afònica vaig sortir d’allà renegant del tabac i dels fumadors (tot i que encara no m’he tornat una exfumadora d’aquelles odioses). Per tant, és clar quan vaig sortir al carrer, amb la briseta de la mar que estava just allà al davant i la matinada que ja transcorria, em va semblar que es respirava un aire fabulós 🙂

    Molt bon any, Spock i ben retornat. A veure si l’any 2007 és més fructífer 😛

    Petonets :***

  6. nur diu:

    Hmmm, novel·la a quatre mans? No sé de què parles 😛 El cas és que la pilota és al meu terrat, oi? Aviam si després de festes, com que menjaré menys, també tindré temps per escriure. Com dirien els d’Abba, Voulez-vous? 😛

  7. iruNa diu:

    És molt maco això que expliques… Jo sóc partidaria que aquesta mena de coses (sentir olors renovades, veure el paisatge més viu…) són fruit d’un estat intern i que són totalment individuals i subjectives. Si vas sentit tot el que descrius, senyal que estaves agust amb tu mateix, feliç i expectant… Enhorabona, de veritat. (jo no la vaig sentir aquesta olor…)

  8. neith diu:

    Hola Spock! Et torno la visita que em vas fer al meu bloc, i gratament he llegit els teus posts molt interessants, poquets però bons! ^^
    M’encanta el títol del teu bloc, revolt de mar, sóc una apassionada del mar, l’estimo molt! :)))
    Bé, espero retrobar-te de bell nou pel bloc que tot justet inicio, a veure com va la cosa. Una forta abraçada!!!

  9. neith diu:

    Hola Spock! Com va? Et retorno la visita que em vas fer al meu bloc, i m’he trobat amb un bloc amb posts molt interessants, poquets però bons! 😉 Espero tornar-te a trobar pel Reflex de Venus! ;p
    Una forta abraçada! ^^

Els comentaris estan tancats.