El somriure de la dentista


Hi ha paraules que, digueu-me hipocondríac, tan bon punt es pronuncien, em fan venir ganes d’apretar a córrer. I “dentista” és, justament, una d’aquestes paraules.

[@more@]

La paraula “dentista” m’evoca de cop una alenada d’olor d’antisèptic, em fa pensar en aparells metàl·lics brillants de formes imprecises i grandàries diverses, en aquella butaca que, si no fos perquè és on és, podríem utilitzar-la per fer una plàcida migdiada. I si penso en “el Dentista arquetipus”, m’imagino un senyor alt i corpulent, potser ex jugador de rugbi, que parla baixet i a poc a poc, com un filòsof que sap que els qui l’envolten no l’acabaran d’entendre del tot, i que, mentre la butaca comença a reclinar-se, et mira amb una professionalitat tranquil·litzadora que amaga un puntet de commiseració.

Però la meva dentista trenca tots els tòpics; vaja, més que trencar-los, els polvoritza: és jove, menuda i francament guapa. Quan et rep, ho fa amb un somriure càlid I engrescador, com si et convidés a una festa i, per un instant, t’oblides del motiu que t’ha dut fins allà. Però la fatídica butaca, que t’empeny amb una mà invisible fins a posar-te pràcticament horitzontal, et torna de cop a la dolorosa realitat. I tanmateix, alguna cosa s’ha capgirat: mentre la dentista es posa els guants i, amb l’ajut de la infermera, prepara el material de tortura, t’adones que sents una confiança absoluta envers ella.

Així que obres la boca tan com pots i, mentre ella planifica, martelleja, serra, rasca, extreu, crema, modela, encimenta i poleix, tu mires de relaxar el cos una mica i, sobretot, de no pensar en aquella escena de la pel·lícula “Maraton Man” que fa dies que et balla pel cap. Però, ve’t aquí que els udols del Dustin Hoffman desapareixen de sobte del teu cap, perquè la dentista, tot feinejant, s’ha posat a taral·lejar una cançoneta de moda amb la tranquil·litat més absoluta. T’has quedat tan sorprès que no saps si riure -si poguessis, és clar- o ofendre’t!

I quan finalment tot acaba, quan et poses dret I els ossos tornen al seu lloc, quan constates incrèdul que no trobes cap rastre de dolor, ella s’acomiada de tu amb un somriure divertit, com dient: “ho veus com no n’hi havia per tant?” I mentre t’adreces cap al carrer amb passes una mica vacil·lants, comprens que el somriure de la dentista t’ha fet més efecte que l’anestèsia. I aleshores sí, tu també somrius…



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 comentaris a l'entrada: El somriure de la dentista

  1. Alepsi diu:

    Caram, tu…. el meu dentista és lleig, gran i… bé, més o menys simpàtic. Però… res, jo no el vull tornar a veure. De fet fa com mig any que porto dient que hi he d’anar…. i cada cop que agafo el telèfon per trucar-hi, em venen al cap 3 milions de coses millors a fer… :ssss

    Pffff… estic començant a desenvolupar una fòbia específica vers els dentistes…

  2. onix diu:

    Veig que has tornat amb la tardor !! Ben retrobat Spock

    Ens tindràs de passar l’adreça de la teva dentista , :)***

  3. Spock diu:

    Alepsi, consti que jo tampoc vaig al dentista per plaer, eh? Per molt guapa que sigui la d’aquesta historieta, em sembla que jo també comparteixo la fòbia al dentista (bé, i a les injeccions, a les anàlisis de sang…) 🙂

    Onix, per somriure el de la teva Mona Lisa, no?

  4. nur diu:

    Per fi has fet el post, Spock. Benretornat a la bloquesfera!

    Potser perquè hi vaig haver de començar a anar de molt petita i he visitat molts dentistes al llarg de la meva vida, ara no em fa por anar-hi si no fos per la morterada que has de pagar cada cop que et visita un/a dentista.

    El meu dentista actual és un home aproximadament de la meva edat, tirant a guapot i fins i tot carinyós que fa que et tranquil·litzis abans de seure a la cadira de les tortures. Però, és clar, no és una dona i a tu et semblaria d’una altra manera, Spock 😛

    M’has fet recordar, a més, que ara fa més d’una any que no hi vaig i que li hauré de demanar un cita 😛

  5. nur diu:

    Un enamorament durillo i un rotllo una mica sado, eh? L’home tímid segur que no eres tu 🙂

  6. si la dentista ha servit per a què actualitzessis el bloc d’una vegada… doncs què més es pot esperar d’una dentista!!!

  7. tirai diu:

    Oh! Quina dentista! Jo en vull un d’igual, però en home. Bé, és broma1 fa segles que no vaig el dentista. De fet, només hi he anat un cop, quan hi vagi tindran feina en totes les meves dents!

  8. dan diu:

    Pobrs dentistes. la mala fama que es van guanyar amb el temsp. I ara, en realitt no fan tant mal. Pero el reflex que provoquen ja no marxa.

  9. wowgold diu:

    wow gold:wow gold,wow gold website:wow gold tks

Els comentaris estan tancats.