Primavera, Primavera

Fa un parell o tres d’anys, vaig llegir un article de l’Espinàs que, sempre tant brillant, parlava de la primavera i dels canvis de temps que comporta: ara fa fred, ara plou i, sense solució de continuïtat, ens sorprèn amb un sol espaterrant o una nit de lluna de conte de fades que ens dispara de pet al carrer a sentir la vida a la pell, a somiar-la a glopades, a tastar-la i gaudir-la.[@more@]Imprevisible i voluble, valenta i fràgil… més o menys així definia la primavera l’Espinàs en aquell article. Afirmava que això era així precisament perquè es tractava de la primera estació de l’any, o sigui, la que podia equiparar-se amb l’adolescència.

I sí que és cert que, a molts, la primavera ens torna una mica adolescents: l’esperem amb impaciència, arriba i la vida té un aire diferent, un altre color, fins i tot una olor més intensa. Un somriure captat per atzar, la flaire subtil i pertorbadora que deixa algú quan passa pel nostre costat, el ritme viu de les passes d’una dona en caminar… tot adquireix unes dimensions diferents, més intenses, tot sembla vestit amb una lleugeríssima capa onírica.

Ens sentim eufòrics, contents, plens d’energies, desbordats de sensibilitat en el sentit més positiu del terme… I de sobte, una nimietat, un detall ínfim, un petit fet que ni tan sols (o precisament per això) té a veure amb nosaltres, ens fa caure en un pou de melangia. Mantenim el somriure mecànicament, però l’energia que ens impulsava amunt ara ens abandona i ens deixa surant una estoneta dins del pou… com si fóssim adolescents.

És la primavera que provoca aquestes coses o sóc jo que estic com un llum?



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: Primavera, Primavera

  1. somriure diu:

    Ostres, de vegades envejo a la gent que pot descriure el sentiments amb tanta facilitat.. els dos textos que he llegit del teu blog (aquest i el del tren camí girona) m’han encantat.. tens un no se què que et fa sentir-te proper.. No em faig idea ni de quina edat tens, ni d’on surts.. ni què fas a la vida.. seguiré visitant el teu revolt de mar per descobrir-ho.

    Cuida’t.

  2. Ah, la primavera! Com l’hem esperada els darrers mesos! Amb l’astènia, amb alèrgies… i amb les roselles al camp i el sol solet!

  3. menxu diu:

    Uf, jo estic eufòrica perquè no suporto el fred, i m’encanta poder sortir al carrer sense haver d’anar amb les mans a la butxaca, amb el nas tapat per una bufanda, i les orelles ben vermelles.

    *M’alegra que hagis torbat la cançó de Vainilla Ice 🙂

  4. penso que, en part, la primavera ens agrada tant precisament perquè ve després de l’hivern. Això, seguint amb la comparació d’Espinàs, a la vida de les persones no passa

  5. Vit diu:

    A mi la primavera se’m posa com un viatge al Dragon Khan, tan aviat estic a dalt de tot i ve una baixada esgarrifosa com estic a baix a punt de fer un tirabuixó i sortir pitant cap amunt!
    Depèn del dia està molt bé la primavera, però tants alts i baixos no pot ser bo per la salut de cap de les maneres!

  6. Apareixo a aquí a través d’un comentari teu al meu bloc… I et responc tot i veure que aquest article és de fa força temps. Però m’ha encantat. No m’ha deixat gens indiferent. És encisador veure com trobes cadascuna de les paraules adequades per definir una estació que a mi, personalment, m’agrada molt!
    Ens llegim!

  7. onix diu:

    Fa molt poc que corro per el mon blocaire , i que no paro de “clikar” enllaços com un nen petit obrin regals
    també he fet cap aquí Desde el meravellós post de la llunacreixent que encara l’estic paint i m’ha donat molt per reflexionar .
    m’ha encantat el teu bloc seguiré passant per aquí ,aviam si tinc sort de veure la tardor reflectida , amb aquest ventall de paraules màgiques que fins i tot jo que detesto la primavera L’he sentida mes propera

  8. denea diu:

    ostres…a mi la primavera m’agrada molt també però té aquella part dolenta on l’alergia s’apodera del meu nas, el meu cos es queda aixafat i dèbil i les meves energies baixen al limit. M’agobio per la uni i per l’arribada d’examens…tot i així…és la meva estació preferida i no sabria dir ben bé perque…:/

Els comentaris estan tancats.